El juliol de l’any 1985, es va fer una reforma de l’article 417 del codi penal, en el qual es va establir que no seria castigat l’avortament practicat per un metge o sota la seva direcció i amb el consentiment de la dona embarassada en les següents circumstàncies:
- En cas que sigui necessari per a evitar un gran perill per a la vida o salut física de la embarassada, i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per a un metge de la especialitat corresponent, diferent d’aquell per qui o sota la direcció del qual es practiqui l’avortament.
- Que l’embaras sigui conseqüència d’un fet constitutiu del delicte de violació de l’article 429, sempre que l’avortament es practiqui dintre de les dotze primeres setmanes de gestació i que el mencionat fet hagi estat denunciat.
- Que es doni per fet que el fetus haurà de néixer amb greus problemes físics o psíquics, sempre que l’avortament es practiqui dintre de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació i que el dictamen, expresat amb anterioritat a la pràctica de l’avortament, sigui emès per dos especialístes d’un centre o establiment sanitari acreditat per a fer-ho, diferent d’aquell sota la direcció del qual es practiqui la pràctica de l’avortament.